dimecres, 29 de desembre del 2010
diumenge, 19 de desembre del 2010
Have Yourself a Merry Little Christmas
m'encanta! no em canso d'escoltar-ne diferents versions, on cadascú hi posa el seu estil!
dissabte, 4 de desembre del 2010
Amb el nou disc hem recuperat el seu so autèntic!
una recopilació de diferents treballs de la cantant però amb formació duet. Hi falta la joia de la corona: COME AWAY WITH ME!
dimecres, 24 de novembre del 2010
dimecres, 17 de novembre del 2010
dijous, 11 de novembre del 2010
Capella Sixtina en 3D
Avui m'han fet arribar això:
http://www.vatican.va/various/cappelle/sistina_vr/index.html
espectacular!!!
http://www.vatican.va/various/cappelle/sistina_vr/index.html
espectacular!!!
dimarts, 9 de novembre del 2010
divendres, 29 d’octubre del 2010
Variacions Goldberg
Avui tot conduïnt escoltava les Goldberg que fa temps algú em va regalar: "...com el sol Major..."
Jo i la recreació de Gould...evocant records i desitjos.
La puresa d'aquesta obra em transporta a l'essència de la música, de fet per més que ho intenti no puc explicar-ho amb paraules...
Com que la interpretació de Gould ja la vaig penjar, avui posaré la de Barenboim:
...com un sol Major...
Jo i la recreació de Gould...evocant records i desitjos.
La puresa d'aquesta obra em transporta a l'essència de la música, de fet per més que ho intenti no puc explicar-ho amb paraules...
Com que la interpretació de Gould ja la vaig penjar, avui posaré la de Barenboim:
...com un sol Major...
dijous, 21 d’octubre del 2010
diumenge, 17 d’octubre del 2010
Projecte: "Arte para todos"
Un barrio convertido en galería from Joly Digital on Vimeo.
UN MUSEU A L'AIRE LLIURE!
"Más de 30 artistas procedentes de 20 países diferentes van a participar en “Arte para todos” , un proyecto de carácter internacional que tiene como objetivo difundir los Objetivos del Milenio a través del arte urbano. Murales y esculturas de gran formato para transformar el Polígono de San Pablo.Este evento, además de contar con artistas de reconocido prestigio, va a contar con la participación de numerosos voluntarios locales"
dimecres, 13 d’octubre del 2010
"La Stupenda"
La soprano australiana Joan Sutherland, una de les grans dives de la òpera, ja retirada, ha mort avui als 83 anys.(Sidney, Australia - 7 de novembre de 1926 - Suïssa, 10 d'octubre de 2010)
"Visc de l'art,
visc de l'amor,
no he fet mai mal a cap ànima viva..."
"Visc de l'art,
visc de l'amor,
no he fet mai mal a cap ànima viva..."
diumenge, 10 d’octubre del 2010
Obra d'art: aquella susceptible a ser reinterpretada
John Lennon (nascut John Winston Lennon, 9 d'octubre de 1940 – 8 de desembre de 1980)
"La vida es lo que te pasa mientras estás ocupado en otros planes."
John Lennon
"La vida es lo que te pasa mientras estás ocupado en otros planes."
John Lennon
dijous, 7 d’octubre del 2010
dijous, 30 de setembre del 2010
Matí
"Morgen"
Und morgen wird die Sonne wieder scheinenUnd auf dem Wege, den ich gehen werde,Wird uns, die Glücklichen, sie wieder einenInmitten dieser sonnenatmenden Erde Und zu dem Strand, dem weiten, wogenblauen,Werden wir still und langsam niedersteigen,Stumm werden wir uns in die Augen schauen,Und auf uns sinkt des Glückes stummes Schweigen…
"Mañana"
Y mañana brillará de nuevo el sol,y por el sendero que recorreremosla felicidad de nuevo nos envolveráen el seno de esta tierra embriagada de sol… Y hacia la extensa playa de olas azuladasdescenderemos lentamente en silencio,mudos nos miraremos a los ojosy sobre nosotros caerá el silencio de la felicidad…
dissabte, 25 de setembre del 2010
diumenge, 19 de setembre del 2010
MOzart i LArrocha
Alícia de Larrocha i de la Calle (Barcelona, 23 de maig de 1923 - Barcelona, 25 de setembre del 2009) fou una pianista catalana, considerada una de les millors de la seva generació.
Filla i neboda de deixebles d’Enric Granados, va créixer en un ambient familiar molt musical al qual molt aviat, en 1926, s’hi van afegir els savis coneixements de Frank Marshall, també deixeble de Granados i continuador de la seva escola pianistica, qui des d’aleshores va ser el seu únic mestre:
http://www.granados-marshall.com/cat/historia.htm
Filla i neboda de deixebles d’Enric Granados, va créixer en un ambient familiar molt musical al qual molt aviat, en 1926, s’hi van afegir els savis coneixements de Frank Marshall, també deixeble de Granados i continuador de la seva escola pianistica, qui des d’aleshores va ser el seu únic mestre:
http://www.granados-marshall.com/cat/historia.htm
dilluns, 6 de setembre del 2010
dissabte, 14 d’agost del 2010
dijous, 12 d’agost del 2010
Jo també vaig ser-hi!
A COR OBERT!
del 11 al 23 d'agost de 2010
Direcció artística: Peter Thiemann
Des del seus inicis, AIMS ha destacat per ser un projecte singular al panorama cultural espanyol, tant per la internacionalitat, que genera un intens intercanvi cultural, com per la creació paral•lela del primer i únic Festival Pedagògic del país: l’ AIMS Festival. Joves talents d’arreu del món surten de les aules per oferir el seu virtuosisme a la Catalunya Central.
La passada edició, sota el lema “Pell de gallina”, l’Acadèmia i el seu Festival reivindicaven l’essència de l’objecte del Festival: la música com a vehicle dels sentiments més íntims; la música de cambra. Enguany el Festival centra el seu repertori en els grans autors russos: Txaikovski, Prokòfiev i Xostakóvitx, entre d’altres. Una música que despulla els cors dels seus autors, que crida al romanticisme més explícit, als sentiments esbocats d’un primer enamorament de joventut. Per això, i per la naturalesa del propi Festival Pedagògic, que reuneix tots aquests joves intèrprets amb tantes ganes de sentir i expressar, el lema d’enguany és “A cor obert!”.
AIMS Festival posarà totes les emocions a flor de pell al llarg de 21 actuacions programades. Dotze concerts de cambra de format clàssic, es repartiran entre el Teatre de Solsona, les esglésies de la comarca del Solsonès, la ciutat de Mollerussa, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida i el Kursaal de Manresa, que juntament amb la Col•legiata de Sant Vicenç de Cardona, s’incorporen per primer cop al Festival.
A més el Festival inclou els següents concerts:
AIMS Social: és la vessant més social del projecte. Els alumnes i professors de l’Acadèmia es desplacen per oferir cinc concerts en hospitals, casals de gent gran, centres per a disminuïts psíquics, drogodependents o centres d’acollida, donant l’oportunitat als seus interns de viure la música a primera línia.
AIMS Al Carrer: entre els dies 16 i 19 d’agost, els alumnes d’AIMS ofereixen quatre concerts de mitja hora als carrers del casc antic de Solsona. En aquests petits recitals s’hi inclourà repertori de la música tradicional catalana, de ben segur reconeguda per tothom.
AIMS Crea: en un dels concerts del festival, concretament al concert que es celebra a Sant Llorenç de Morunys el divendres 20 d’agost, s’estrena una obra, especialment encarregada per AIMS, del jove compositor català Luís Codera Puzo. D’aquesta manera, AIMS participa en la creació de nou repertori i ho fa oferint l’oportunitat a joves del país de projecció internacional.
Els professors d’AIMS, solistes de reconegut prestigi internacional, actuen en deu concerts de cambra, i els alumnes prenen protagonisme en catorze ocasions, presentant públicament els resultats del seu treball musical i acadèmic.
En la selecció dels espais per als concerts celebrats dins de la comarca del Solsonès, s’ha tingut en compte el valor representatiu del patrimoni històric i arquitectònic català. Els indrets escollits són: el casc antic de Solsona, l’església d’Olius, el Santuari del Miracle de Riner, l’església Santa Maria de Sant Llorenç de Morunys, l’església de Sant Julià de Ceuró (Castellar de la Ribera) i la Col•legiata de Sant Vicenç de Cardona.
L'ACADÈMIA:
L' Acadèmia Internacional de Música de Solsona i l’AIMS Festival són activitats organitzades per SONOS i l'Ajuntament de Solsona per novè any consecutiu.
Des dels seus inicis, les nostres activitats han tingut un propòsit clar i ambiciós: la creació d’un fòrum internacional d’alt nivell d’ensenyament musical: l’AIMS. El projecte va dirigit tant a joves músics i formacions de cambra, encara estudiants però prometedores, com a instrumentistes i grups ja professionals interessats en aprofundir coneixements amb professors d’alt prestigi internacional.
AIMS parteix de la convicció de que els joves estudiants del nostre país mereixen i tenen dret a accedir a la millor formació. AIMS concentra tots els esforços per posar a la seva disposició els elements necessaris per a que puguin viure la seva futura professió durant dues setmanes. Els estudiants gaudeixen d’un extraordinari professorat i d’un enriquidor intercanvi cultural gràcies a la gran diversitat de procedències de l’alumnat. El calendari de treball segueix una programació molt intensiva. Els participants han de presentar el seu treball a l’AIMS Festival. L’entorn tranquil de la comarca del Solsonès afavoreix la concentració necessària per a aquest tipus de treball. A més a més, una organització feta a mida i les infraestructures idònies que la ciutat ofereix, fan d’AIMS un referent a escala internacional. Així doncs, podem enorgullir-nos d’haver esdevingut un model a seguir entre aquelles ofertes de caràcter similar a nivell nacional i internacional.
Una de les singularitats, i alhora clau de l’èxit del projecte, és l’AIMS Festival, que completa l’oferta formativa de l’Acadèmia. L’objectiu d’aquesta part del projecte és oferir l’oportunitat als músics i les formacions de cambra de viure la música com a professió, presentant els resultats del seu treball a l’escenari, i traslladar l’activitat docent més enllà de les aules, per tal que la gent de la comarca, i d’arreu del país, pugui gaudir de la millor música.
JO TAMBÉ VAIG SER-HI:
CATALUNYA MÚSICATRANSMISSIÓ DES DEL TEATRE COMARCAL DE SOLSONA
FESTIVAL AIMS 2010
"Fine Arts Quartet amb Seon-hee Myong".
Dmitri Xostakóvitx: Quartet n. 7, op. 108.
Aleksandr Glazunov: "Novelettes", op. 15.
Robert Schumann: Quintet amb piano, op. 44.
Fine Arts Quartet.
Seon-hee Myong, piano.
(90m)
Fine Arts Quartet
http://www.aims.cat/ca/el-festival/programacio/1-concert-inaugural
del 11 al 23 d'agost de 2010
Direcció artística: Peter Thiemann
Des del seus inicis, AIMS ha destacat per ser un projecte singular al panorama cultural espanyol, tant per la internacionalitat, que genera un intens intercanvi cultural, com per la creació paral•lela del primer i únic Festival Pedagògic del país: l’ AIMS Festival. Joves talents d’arreu del món surten de les aules per oferir el seu virtuosisme a la Catalunya Central.
La passada edició, sota el lema “Pell de gallina”, l’Acadèmia i el seu Festival reivindicaven l’essència de l’objecte del Festival: la música com a vehicle dels sentiments més íntims; la música de cambra. Enguany el Festival centra el seu repertori en els grans autors russos: Txaikovski, Prokòfiev i Xostakóvitx, entre d’altres. Una música que despulla els cors dels seus autors, que crida al romanticisme més explícit, als sentiments esbocats d’un primer enamorament de joventut. Per això, i per la naturalesa del propi Festival Pedagògic, que reuneix tots aquests joves intèrprets amb tantes ganes de sentir i expressar, el lema d’enguany és “A cor obert!”.
AIMS Festival posarà totes les emocions a flor de pell al llarg de 21 actuacions programades. Dotze concerts de cambra de format clàssic, es repartiran entre el Teatre de Solsona, les esglésies de la comarca del Solsonès, la ciutat de Mollerussa, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida i el Kursaal de Manresa, que juntament amb la Col•legiata de Sant Vicenç de Cardona, s’incorporen per primer cop al Festival.
A més el Festival inclou els següents concerts:
AIMS Social: és la vessant més social del projecte. Els alumnes i professors de l’Acadèmia es desplacen per oferir cinc concerts en hospitals, casals de gent gran, centres per a disminuïts psíquics, drogodependents o centres d’acollida, donant l’oportunitat als seus interns de viure la música a primera línia.
AIMS Al Carrer: entre els dies 16 i 19 d’agost, els alumnes d’AIMS ofereixen quatre concerts de mitja hora als carrers del casc antic de Solsona. En aquests petits recitals s’hi inclourà repertori de la música tradicional catalana, de ben segur reconeguda per tothom.
AIMS Crea: en un dels concerts del festival, concretament al concert que es celebra a Sant Llorenç de Morunys el divendres 20 d’agost, s’estrena una obra, especialment encarregada per AIMS, del jove compositor català Luís Codera Puzo. D’aquesta manera, AIMS participa en la creació de nou repertori i ho fa oferint l’oportunitat a joves del país de projecció internacional.
Els professors d’AIMS, solistes de reconegut prestigi internacional, actuen en deu concerts de cambra, i els alumnes prenen protagonisme en catorze ocasions, presentant públicament els resultats del seu treball musical i acadèmic.
En la selecció dels espais per als concerts celebrats dins de la comarca del Solsonès, s’ha tingut en compte el valor representatiu del patrimoni històric i arquitectònic català. Els indrets escollits són: el casc antic de Solsona, l’església d’Olius, el Santuari del Miracle de Riner, l’església Santa Maria de Sant Llorenç de Morunys, l’església de Sant Julià de Ceuró (Castellar de la Ribera) i la Col•legiata de Sant Vicenç de Cardona.
L'ACADÈMIA:
L' Acadèmia Internacional de Música de Solsona i l’AIMS Festival són activitats organitzades per SONOS i l'Ajuntament de Solsona per novè any consecutiu.
Des dels seus inicis, les nostres activitats han tingut un propòsit clar i ambiciós: la creació d’un fòrum internacional d’alt nivell d’ensenyament musical: l’AIMS. El projecte va dirigit tant a joves músics i formacions de cambra, encara estudiants però prometedores, com a instrumentistes i grups ja professionals interessats en aprofundir coneixements amb professors d’alt prestigi internacional.
AIMS parteix de la convicció de que els joves estudiants del nostre país mereixen i tenen dret a accedir a la millor formació. AIMS concentra tots els esforços per posar a la seva disposició els elements necessaris per a que puguin viure la seva futura professió durant dues setmanes. Els estudiants gaudeixen d’un extraordinari professorat i d’un enriquidor intercanvi cultural gràcies a la gran diversitat de procedències de l’alumnat. El calendari de treball segueix una programació molt intensiva. Els participants han de presentar el seu treball a l’AIMS Festival. L’entorn tranquil de la comarca del Solsonès afavoreix la concentració necessària per a aquest tipus de treball. A més a més, una organització feta a mida i les infraestructures idònies que la ciutat ofereix, fan d’AIMS un referent a escala internacional. Així doncs, podem enorgullir-nos d’haver esdevingut un model a seguir entre aquelles ofertes de caràcter similar a nivell nacional i internacional.
Una de les singularitats, i alhora clau de l’èxit del projecte, és l’AIMS Festival, que completa l’oferta formativa de l’Acadèmia. L’objectiu d’aquesta part del projecte és oferir l’oportunitat als músics i les formacions de cambra de viure la música com a professió, presentant els resultats del seu treball a l’escenari, i traslladar l’activitat docent més enllà de les aules, per tal que la gent de la comarca, i d’arreu del país, pugui gaudir de la millor música.
JO TAMBÉ VAIG SER-HI:
CATALUNYA MÚSICATRANSMISSIÓ DES DEL TEATRE COMARCAL DE SOLSONA
FESTIVAL AIMS 2010
"Fine Arts Quartet amb Seon-hee Myong".
Dmitri Xostakóvitx: Quartet n. 7, op. 108.
Aleksandr Glazunov: "Novelettes", op. 15.
Robert Schumann: Quintet amb piano, op. 44.
Fine Arts Quartet.
(90m)
Fine Arts Quartet
http://www.aims.cat/ca/el-festival/programacio/1-concert-inaugural
divendres, 6 d’agost del 2010
dijous, 5 d’agost del 2010
Albert Guinovart a SOLSONA
Divendres 6 d'agost a les 10h al Teatre Comarcal.
Programa:
PART I
-Fantaisie-Impromptu, Op. 66 (1835)F. CHOPIN (1810-1849)
-Dos Nocturns, Op.9, nº1 i nº 2(1830/31)F. CHOPIN
-Impromptu nº2, Op. 36 (1839)F. CHOPIN
-Dos Nocturns, Op.27 nº2(1835), i Op.48,nº1(1841).F. CHOPIN
-Scherzo nº2, Op. 31 (1837)F. CHOPIN
PART II
-Sonata per a piano (1988)A. GUINOVART
I Moderato (C’est l’amour!)
II Andante (C’est l’amour?)
III Allegro (Oui, c’est ça!)
-Preludi nº3 (1992)A. GUINOVART
-Fantasia-Evocació (2010)A. GUINOVART
-Suite de “Mar i Cel” (1988)A. GUINOVART
Programa:
PART I
-Fantaisie-Impromptu, Op. 66 (1835)F. CHOPIN (1810-1849)
-Dos Nocturns, Op.9, nº1 i nº 2(1830/31)F. CHOPIN
-Impromptu nº2, Op. 36 (1839)F. CHOPIN
-Dos Nocturns, Op.27 nº2(1835), i Op.48,nº1(1841).F. CHOPIN
-Scherzo nº2, Op. 31 (1837)F. CHOPIN
PART II
-Sonata per a piano (1988)A. GUINOVART
I Moderato (C’est l’amour!)
II Andante (C’est l’amour?)
III Allegro (Oui, c’est ça!)
-Preludi nº3 (1992)A. GUINOVART
-Fantasia-Evocació (2010)A. GUINOVART
-Suite de “Mar i Cel” (1988)A. GUINOVART
dilluns, 26 de juliol del 2010
DONES A L'ART
Avui, revisant i netejant el correu he trobat això, rebut un 4 de juny de 2007 a les 18:00:50 PM
És hipnòtic.
És hipnòtic.
dissabte, 24 de juliol del 2010
divendres, 23 de juliol del 2010
Increible!!!
qui vulgui saber com s'administren algunes partides d'"Educació" que entri en aquest enllaç!!!
http://elracodelafalsa.blogspot.com/2010/06/ja-nhi-ha-prou.html
no hi ha paraules!!!
http://elracodelafalsa.blogspot.com/2010/06/ja-nhi-ha-prou.html
no hi ha paraules!!!
dilluns, 19 de juliol del 2010
dissabte, 17 de juliol del 2010
dissabte, 10 de juliol del 2010
Escola de San Francisco (California)
http://www.sfschool.org/home/index.shtml
James Harding, Preschool, Elementary and Middle School Music Teacher
BS, Yale University, Biology
Orff Schulwerk Certification, University of California, Santa Cruz
I saw a music class here back in 1989 - two groups of 2nd graders making up dances to a simple folk tune. I was delighted to see the children working together with such joyful intelligence. It was clear to me that they were having fun but also taking the process of creating seriously. This describes the students I work with at The San Francisco School today. jharding@sfschool.org
Sofia Lopez-Ibor Alino, Music Teacher
Music Pedagogy, Royal Conservatory of Music, Madrid
Music & Dance Education, Orff Institute, Salzburg
Music is the heart of The San Francisco School community. All children participate in the program, sing, dance and play. I work in music education because I am more interested in the process of making music than in being a performer only working on the final product. I became a teacher because while growing up in Spain, I was a student at a school that had an Orff program and every day after school, I went home thinking I wanted to be a music teacher. slopezibor@sfschool.org
James Harding, Preschool, Elementary and Middle School Music Teacher
BS, Yale University, Biology
Orff Schulwerk Certification, University of California, Santa Cruz
I saw a music class here back in 1989 - two groups of 2nd graders making up dances to a simple folk tune. I was delighted to see the children working together with such joyful intelligence. It was clear to me that they were having fun but also taking the process of creating seriously. This describes the students I work with at The San Francisco School today. jharding@sfschool.org
Sofia Lopez-Ibor Alino, Music Teacher
Music Pedagogy, Royal Conservatory of Music, Madrid
Music & Dance Education, Orff Institute, Salzburg
Music is the heart of The San Francisco School community. All children participate in the program, sing, dance and play. I work in music education because I am more interested in the process of making music than in being a performer only working on the final product. I became a teacher because while growing up in Spain, I was a student at a school that had an Orff program and every day after school, I went home thinking I wanted to be a music teacher. slopezibor@sfschool.org
divendres, 9 de juliol del 2010
Curs Orff- Música i dansa en l'educació. Dia IIIII- CONTEXTUALITZACIÓ
em quedo:
amb contextualitzar,
la creació del clima,
la preparació,
PROVOCAR!!!
Tota activitat té un preludi, una forma i una coda...
1000 maneres de mirar i plantejar la feina, però sempre desvetllant la creativitat...
La imaginació del docent mai s'ha d'acabar!
Uns dies que cal digerir però també desenvolupar...
Avui la reflexió és petita, però tot plegat ha estat molt intensiu.
http://www.orff-spain.org/
amb contextualitzar,
la creació del clima,
la preparació,
PROVOCAR!!!
Tota activitat té un preludi, una forma i una coda...
1000 maneres de mirar i plantejar la feina, però sempre desvetllant la creativitat...
La imaginació del docent mai s'ha d'acabar!
Uns dies que cal digerir però també desenvolupar...
Avui la reflexió és petita, però tot plegat ha estat molt intensiu.
http://www.orff-spain.org/
dijous, 8 de juliol del 2010
Curs Orff- Música i dansa en l'educació. Dia 4: INTERDISCIPLINARIETAT
Tot un any intentant descobrir quin era el camí, i amb quatre dies s'han obert les aigües!!!
paraula, arts plàstiques, música, expressió corporal, dansa, cinema...AQUEST ÉS L'ESPIRAL GRAN! que es viu, s'experimenta, s'interpreta i es crea.
no era tant difícil!!! Això és el que volia, el que buscava!!!
He vist l'aplicació real, creativa!!! Ara sí!
Avui el dia ha estat contextualitzat sobre aquest tema, tot i que la filosofia ORFF SCHULWERK ja hi apunta en música, moviment i paraula.
Penso que si molts docents i professionals de l'educació coneguessin aquest enfocament, l'art tindria un altra posició a l'escola i a la societat.
No n'hi prou amb llegir ORFF SCHULWERK per conèixer aquesta pedagogia, cal formar-s'hi!. Només així es pot entendre.
PD: I. t'ho recomano!!! estant avalats per experiència i professionalitat. Incredible!
paraula, arts plàstiques, música, expressió corporal, dansa, cinema...AQUEST ÉS L'ESPIRAL GRAN! que es viu, s'experimenta, s'interpreta i es crea.
no era tant difícil!!! Això és el que volia, el que buscava!!!
He vist l'aplicació real, creativa!!! Ara sí!
Avui el dia ha estat contextualitzat sobre aquest tema, tot i que la filosofia ORFF SCHULWERK ja hi apunta en música, moviment i paraula.
Penso que si molts docents i professionals de l'educació coneguessin aquest enfocament, l'art tindria un altra posició a l'escola i a la societat.
No n'hi prou amb llegir ORFF SCHULWERK per conèixer aquesta pedagogia, cal formar-s'hi!. Només així es pot entendre.
PD: I. t'ho recomano!!! estant avalats per experiència i professionalitat. Incredible!
dimecres, 7 de juliol del 2010
Curs Orff- Música i dansa en l'educació. Dia III: instruments i recursos
em quedo:
- amb un munt de recursos i activitats per plantejar i donar-hi voltes
- amb propostes diverses de procés musical creatiu
i em plantejo:
parlen del que és "més natural" per un nen/a... i jo dic: en quins critèris ens basem quan parlem d'un entorn natural? d'una melodia natural? d'una obra propera? quan són petits no han estat canonitzats per cap corpus acadèmic. La naturalitat no serà un concepte que sobrevalorem des de la nostra posició social i cultural?
Podem parlar de naturalitat o de proximitat (per proximitat em referèixo a tots aquells patrons que per la sencillesa que presenten poden mostrar-se més accessibles als petits)però potser no cal fer-ne una bandera: tenim prejudicis que no ens deixen transgredir aquests patrons considerats naturals, però els petits han d'escoltar Schönberg o Taverna Bech o Eugène Ysaÿe, i més!
El que si que cal valorar són les possibilitats de l'individu d'aprendre quelcom segons la seva edat madurativa, perquè és aquesta la que ens dirà si un alumne està preparat per assimilar, entendre i valorar les propostes treballades...
- amb un munt de recursos i activitats per plantejar i donar-hi voltes
- amb propostes diverses de procés musical creatiu
i em plantejo:
parlen del que és "més natural" per un nen/a... i jo dic: en quins critèris ens basem quan parlem d'un entorn natural? d'una melodia natural? d'una obra propera? quan són petits no han estat canonitzats per cap corpus acadèmic. La naturalitat no serà un concepte que sobrevalorem des de la nostra posició social i cultural?
Podem parlar de naturalitat o de proximitat (per proximitat em referèixo a tots aquells patrons que per la sencillesa que presenten poden mostrar-se més accessibles als petits)però potser no cal fer-ne una bandera: tenim prejudicis que no ens deixen transgredir aquests patrons considerats naturals, però els petits han d'escoltar Schönberg o Taverna Bech o Eugène Ysaÿe, i més!
El que si que cal valorar són les possibilitats de l'individu d'aprendre quelcom segons la seva edat madurativa, perquè és aquesta la que ens dirà si un alumne està preparat per assimilar, entendre i valorar les propostes treballades...
dimarts, 6 de juliol del 2010
Curs Orff- Música i dansa en l'educació. Dia ii: viure, experimentar i crear per aprendre
Avui em quedo amb:
- torno a repetir de cognitive reflective/affective learning
- no és un mètode, és un enfocament, una filosofia. Els materials publicats tenen propostes anomenades models, que no presenten una seqüènciació cronològica didàctica.
- un nom tant o més important que K. Orff: Gunild Keetman
- no ens quedem només amb l'instrumental, també amb el moviment i la paraula
- ara mateix aplicaria l'activitat: Unired colors of Vivaldi
He preguntat per l'avaluació. La Verena ha contestat que en l'àmbit més formal i burocràtic utilitzen barems però mai suspenen a ningú. És molt difícil avaluar la creativitat. S'avalua segons el nivell i el progrés individual, per tant tenen en compte el punt de partida.
Els continguts s'intel·letualitzen després d'uns anys de vivències, experiències, creacions...
Ha explicat que en l'Institud tenen un grup de control, el qual es comparat amb un altre grup que aprèn d'una manera més sistemàtica i rebent el llenguatge musical sense treball sensorial.
Diu que ens els primers anys aquest grup destaca per sobre l'altre però en el moment en el que al grup de control se li presenten els conceptes, aquests alumnes són capaços d'aplicar-los i de FER MÚSICA, cosa que l'altre grup no, ja que presenta llacunes.
Diu que la lectura i l'escriptura en el grup de control se supera amb facilitat a causa de tot el treball previ que hi ha hagut en els primers anys.
Queda pendent preguntar per la gradació o criteri en el qual es van treballant els continguts sensorialment i com s'intel·lectualitzen...
amb IKo, Iko: una cançó que ens explica l'escissió de les tribus indies Mardi Gras...
hem creat una desfilada...
per saber-ne més: http://en.wikipedia.org/wiki/Iko_Iko#Recording_history
- torno a repetir de cognitive reflective/affective learning
- no és un mètode, és un enfocament, una filosofia. Els materials publicats tenen propostes anomenades models, que no presenten una seqüènciació cronològica didàctica.
- un nom tant o més important que K. Orff: Gunild Keetman
- no ens quedem només amb l'instrumental, també amb el moviment i la paraula
- ara mateix aplicaria l'activitat: Unired colors of Vivaldi
He preguntat per l'avaluació. La Verena ha contestat que en l'àmbit més formal i burocràtic utilitzen barems però mai suspenen a ningú. És molt difícil avaluar la creativitat. S'avalua segons el nivell i el progrés individual, per tant tenen en compte el punt de partida.
Els continguts s'intel·letualitzen després d'uns anys de vivències, experiències, creacions...
Ha explicat que en l'Institud tenen un grup de control, el qual es comparat amb un altre grup que aprèn d'una manera més sistemàtica i rebent el llenguatge musical sense treball sensorial.
Diu que ens els primers anys aquest grup destaca per sobre l'altre però en el moment en el que al grup de control se li presenten els conceptes, aquests alumnes són capaços d'aplicar-los i de FER MÚSICA, cosa que l'altre grup no, ja que presenta llacunes.
Diu que la lectura i l'escriptura en el grup de control se supera amb facilitat a causa de tot el treball previ que hi ha hagut en els primers anys.
Queda pendent preguntar per la gradació o criteri en el qual es van treballant els continguts sensorialment i com s'intel·lectualitzen...
amb IKo, Iko: una cançó que ens explica l'escissió de les tribus indies Mardi Gras...
hem creat una desfilada...
per saber-ne més: http://en.wikipedia.org/wiki/Iko_Iko#Recording_history
dilluns, 5 de juliol del 2010
Curs Orff- Música i dansa en l'educació. Dia u: highlights
després de moltes propostes, activitats, danses, ritmes, dites, veu, creacions, improvisacions...
em quedo amb:
- Aprenentatge reflexiu, afectiu
- El "menú" de la dinàmica d'aula, on l'alumne sap en tot moment què passa i que passarà
- Rutines d'obertura i tancament
- Aprenentatge lúdic però amb RESPECTE i DIÀLEG
- La discplina la va formant el propi alumne, no s'imposa
- Des de l'àrea de música es treballen les 9 intel·ligències que proposa Gardner
- La capacitat de la música alhora de cohesionar un grup
em pregunto:
- Quina és la progressió que estant seguint?
- En quin moment s'intel·letualitzen aquests aprenentatges?
- Com avaluen?
...
em quedo amb:
- Aprenentatge reflexiu, afectiu
- El "menú" de la dinàmica d'aula, on l'alumne sap en tot moment què passa i que passarà
- Rutines d'obertura i tancament
- Aprenentatge lúdic però amb RESPECTE i DIÀLEG
- La discplina la va formant el propi alumne, no s'imposa
- Des de l'àrea de música es treballen les 9 intel·ligències que proposa Gardner
- La capacitat de la música alhora de cohesionar un grup
em pregunto:
- Quina és la progressió que estant seguint?
- En quin moment s'intel·letualitzen aquests aprenentatges?
- Com avaluen?
...
dissabte, 3 de juliol del 2010
dimarts, 22 de juny del 2010
dijous, 17 de juny del 2010
dimecres, 9 de juny del 2010
una resposta
...durant aquest curs ens hem preguntat que és l'art, la sensibilitat, la comunicació artística...
he trobat una definició que no s'explica amb paraules:
he trobat una definició que no s'explica amb paraules:
dilluns, 7 de juny del 2010
dimecres, 2 de juny del 2010
no es podria dir d'una altra manera...
Arthur Rubinstein . Łódź, Polònia, 28 de gener de 1887 - Ginebra, Suïssa 20 de desembre de 1982.
dimecres, 19 de maig del 2010
DEIXEU QUE SONI LA MÚSICA!!!
el pais. 18.05.10
REPORTAJE
"Dejad que la música suene"
Un instituto de Manises consigue el aplauso en Europa con los conciertos de su banda escolar, en la que participan 50 alumnos
"Si estudias música, deja que la música suene". Esta frase encierra toda una filosofía pedagógica de éxito implantada hace 15 años por Julio Martínez, al que acompaña desde hace seis Eugenio Henriques. Ambos son profesores del instituto público IES José Rodrigo Botet de Manises y han conseguido que "los alumnos que no son músicos, toquen en una banda". Es The Botet's Band, una formación heterogénea de 50 alumnos que tocan hasta 33 instrumentos de láminas, batería y teclados en los estilos más variados; desde el pop y rock a partituras más clásicas como el Himno a Europa, que el pasado 7 de mayo tocaron en la clausura de unas jornadas organizadas por la Fundación Valenciana Región Europea.
La "filosofía" para que funcione la banda, según Henriques, consiste en que "el alumno sea protagonista de lo que hace". Ellos eligen el tema, los profesores hacen los arreglos y los alumnos tocan las partituras. Tienen hasta 52 vídeos colgados en Youtube y dan un promedio de 21 conciertos por año.
"El aula de música es un aula que suena todo el día. No es como en otras, donde estudian libros de historia de la música". Todos los alumnos de este instituto público estudian música. El éxito reside en la "coordinación" con todos los colegios locales, desde que los alumnos están en Primaria. Al llegar al instituto, con 12 años, se inician en el instrumental. En 1º, 4º de la ESO y 1º de Bachillerato, como optativa, y en 2º y 3º como asignatura obligatoria. Con la ventaja de que desde la aptitud de cada cual se produce una "adaptación a la diversidad". "Si un alumno tiene alto potencial, se le instruye de una manera, y si tiene dificultad en el ritmo o con la coordinación, el programa se adapta a sus necesidades", precisa el profesor.
La utilización del instrumental Orff en el aula (todo tipo de instrumentos de placa o xilófonos) ayuda fácilmente a los alumnos a comprender los elementos rítmicos, melódicos y armónicos. Es una experiencia muy motivadora para ellos. Julio Martínez ha ideado, además, un plan de lectoescritura musical que funciona bien.
La metodología Martínez, aunque lleva 15 años presente, despegó realmente hace cinco gracias a Gabriel Rusinek, amigo y conocedor del proyecto. Con su mediación, Julio Martínez participó en el Seminario Internacional Musical de Madrid, donde ofreció un concierto y una ponencia. Allí conoció a investigadores internacionales que le animaron a seguir investigando.
Fue el primer gran éxito. Después llegaron Barcelona y Bolonia. Y en Bruselas, The Botet's Band tuvo su éxito más sonado durante la 28ª Conferencia Mundial de la Sociedad Internacional Musical. Los 21 alumnos de 1º de Bachillerato tuvieron una gran acogida por su sugerente repertorio. Fue el único centro español en una conferencia mundial, donde estaban representados 80 países.
REPORTAJE
"Dejad que la música suene"
Un instituto de Manises consigue el aplauso en Europa con los conciertos de su banda escolar, en la que participan 50 alumnos
"Si estudias música, deja que la música suene". Esta frase encierra toda una filosofía pedagógica de éxito implantada hace 15 años por Julio Martínez, al que acompaña desde hace seis Eugenio Henriques. Ambos son profesores del instituto público IES José Rodrigo Botet de Manises y han conseguido que "los alumnos que no son músicos, toquen en una banda". Es The Botet's Band, una formación heterogénea de 50 alumnos que tocan hasta 33 instrumentos de láminas, batería y teclados en los estilos más variados; desde el pop y rock a partituras más clásicas como el Himno a Europa, que el pasado 7 de mayo tocaron en la clausura de unas jornadas organizadas por la Fundación Valenciana Región Europea.
La "filosofía" para que funcione la banda, según Henriques, consiste en que "el alumno sea protagonista de lo que hace". Ellos eligen el tema, los profesores hacen los arreglos y los alumnos tocan las partituras. Tienen hasta 52 vídeos colgados en Youtube y dan un promedio de 21 conciertos por año.
"El aula de música es un aula que suena todo el día. No es como en otras, donde estudian libros de historia de la música". Todos los alumnos de este instituto público estudian música. El éxito reside en la "coordinación" con todos los colegios locales, desde que los alumnos están en Primaria. Al llegar al instituto, con 12 años, se inician en el instrumental. En 1º, 4º de la ESO y 1º de Bachillerato, como optativa, y en 2º y 3º como asignatura obligatoria. Con la ventaja de que desde la aptitud de cada cual se produce una "adaptación a la diversidad". "Si un alumno tiene alto potencial, se le instruye de una manera, y si tiene dificultad en el ritmo o con la coordinación, el programa se adapta a sus necesidades", precisa el profesor.
La utilización del instrumental Orff en el aula (todo tipo de instrumentos de placa o xilófonos) ayuda fácilmente a los alumnos a comprender los elementos rítmicos, melódicos y armónicos. Es una experiencia muy motivadora para ellos. Julio Martínez ha ideado, además, un plan de lectoescritura musical que funciona bien.
La metodología Martínez, aunque lleva 15 años presente, despegó realmente hace cinco gracias a Gabriel Rusinek, amigo y conocedor del proyecto. Con su mediación, Julio Martínez participó en el Seminario Internacional Musical de Madrid, donde ofreció un concierto y una ponencia. Allí conoció a investigadores internacionales que le animaron a seguir investigando.
Fue el primer gran éxito. Después llegaron Barcelona y Bolonia. Y en Bruselas, The Botet's Band tuvo su éxito más sonado durante la 28ª Conferencia Mundial de la Sociedad Internacional Musical. Los 21 alumnos de 1º de Bachillerato tuvieron una gran acogida por su sugerente repertorio. Fue el único centro español en una conferencia mundial, donde estaban representados 80 países.
dissabte, 8 de maig del 2010
Simfonia de les lamentacions
La Simfonia n.º 3, Op. 36, també coneguda com a Simfonia de les cançons dolientes[2] o Simfonia de les lamentacions[3] (en polonès, Symfonia peuśni żałosnych), és una simfonia en tres moviments composta pel compositor Henryk Górecki en Katowice, Polònia, entre octubre i desembre de 1976. Aquesta obra és representativa de la transició del compositor entre un estil dissonant i un altre més tonal.
La simfonia està escrita per a orquestra i soprano. Aquesta canta un text polonès diferent en cadascun dels tres moviments: en el primer, un lament atribuït a la Mare de Déu escrit al segle XV; en el segon, un missatge escrit en la paret d'una presó de la Gestapo durant la Segona Guerra Mundial; en el tercer, una cançó folklòrica sobre una mare que busca al seu fill, assassinat durant la insurrecció silesia de 1919.[4] El tema central de la simfonia és per tant el de la maternitat i la separació dels sers estimats per culpa de la guerra.
La simfonia està escrita per a orquestra i soprano. Aquesta canta un text polonès diferent en cadascun dels tres moviments: en el primer, un lament atribuït a la Mare de Déu escrit al segle XV; en el segon, un missatge escrit en la paret d'una presó de la Gestapo durant la Segona Guerra Mundial; en el tercer, una cançó folklòrica sobre una mare que busca al seu fill, assassinat durant la insurrecció silesia de 1919.[4] El tema central de la simfonia és per tant el de la maternitat i la separació dels sers estimats per culpa de la guerra.
Spiegel im Spiegel
Spiegel im Spiegel is a piece of music written by Arvo Pärt in 1978, just prior to his departure from Estonia. The piece is in the tintinnabular style of composition, wherein a melodic voice, operating over diatonic scales, and tintinnabular voice, operating within a triad on the tonic, accompany each other. It is about ten minutes long.
The piece was originally written for a single piano and violin - though the violin has often been replaced with either a cello or a viola. Versions also exist for double bass, clarinet, horn, flute and percussion. The piece is musically minimal, yet produces a serene tranquility.
Arvo Pärt es un compositor estonio. Nació el 11 de septiembre de 1935 en Paide (Estonia). Se le identifica con la música minimalista y más específicamente con el «minimalismo sacro». Es considerado un pionero en ese estilo, como sus contemporáneos Henryk Górecki y John Tavener.
dimarts, 27 d’abril del 2010
dijous, 22 d’abril del 2010
dissabte, 17 d’abril del 2010
Article sobre educació
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/leer/escribir/elpepisoc/20091029elpepisoc_1/Tes/#
Interessant article, en el qual comparteixo molts punts de vista però...i l'educació artística? només sabem parlar de les àrees instrumentals? Com desenvolupem l'aprenentatge sensorial d'artística en aquestes edats?
Hi ha d'haver mestres especialistes que dominin la matèria, estiguin en formació continua i siguin conscients del que fan a les aules. Seria genial que un generalista dominés tots els àmbits i pogués aportar situacions d'aprenentatge d'una manera funcional i significativa en tots ells, però siguem realistes, això no passa i fer música pintant instruments o prement el play d'una audició que li agrada la mestra no porta enlloc.
I per tant, en aquest sentit no sóc flexible, cal donar el millor als nostres alumnes, amb qualitat i bons exemples i això passa perquè en el seu horari hi hagi unes sessions destinades a l'educació artística (plàstica o musical), portada a terme per especialistes. No he parlat de la psicomotricitat, però potser també caldria incloure'l en la reflexió.
Cal revindicar un lloc per l'art en els diàlegs educatius, en les reflexions pedagògiques, un diàleg amb fonament i el més important és que ens l'hem de creure i hem de fer que tota la comunitat educativa hi cregui...
Amb tot, em seguiré apassionant!
Interessant article, en el qual comparteixo molts punts de vista però...i l'educació artística? només sabem parlar de les àrees instrumentals? Com desenvolupem l'aprenentatge sensorial d'artística en aquestes edats?
Hi ha d'haver mestres especialistes que dominin la matèria, estiguin en formació continua i siguin conscients del que fan a les aules. Seria genial que un generalista dominés tots els àmbits i pogués aportar situacions d'aprenentatge d'una manera funcional i significativa en tots ells, però siguem realistes, això no passa i fer música pintant instruments o prement el play d'una audició que li agrada la mestra no porta enlloc.
I per tant, en aquest sentit no sóc flexible, cal donar el millor als nostres alumnes, amb qualitat i bons exemples i això passa perquè en el seu horari hi hagi unes sessions destinades a l'educació artística (plàstica o musical), portada a terme per especialistes. No he parlat de la psicomotricitat, però potser també caldria incloure'l en la reflexió.
Cal revindicar un lloc per l'art en els diàlegs educatius, en les reflexions pedagògiques, un diàleg amb fonament i el més important és que ens l'hem de creure i hem de fer que tota la comunitat educativa hi cregui...
Amb tot, em seguiré apassionant!
dijous, 15 d’abril del 2010
dilluns, 12 d’abril del 2010
dilluns, 29 de març del 2010
diumenge, 21 de març del 2010
dimecres, 17 de març del 2010
ells s'ho mereixen...
No volem més vacances, ni volem cobrar més, ni treballar menys: tant sols poder fer la nostra feina ben feta.I és que la qualitat comença en poder atendre als grups d'una manera digna i amb unes condicions òptimes.
Això s'aconsegueix baixant les ràtios. No tenim 28,5 mans, boques i caps. I és que com podem individualitzar l'atenció i concretar necessitats amb aquests aforaments a les aules?Com podem transmetre un sistema de valors democràtics quan estem immersos en un sistema unidireccional i autoritari, on el diàleg pedagògic cada vegada queda més esmorteït per la pressió burocràtica?
Som professionals de l'educació i com a tals hem d'exigir-nos en la formació i en la implicació, però necessitem uns espais i unes condicions que ens ajudin a portar la nostra feina diària: què allò urgent no ens faci oblidar allò important!
No som una empressa i no ens hem de gestionar en termes econòmics empressarials per tant, no poden reduïr plantilles quan les aules es fan petites, quan les necessitats educatives creixen i quan les metodologies han canviat.
La societat ha d'entendre que millorar en educació és una inversió de futur. Cal exigir a la comunitat educativa però també cal posar-li fàcil!
Amb tot, continuaré apassionant-me...
divendres, 12 de març del 2010
...Mahler...
CHORUS MYSTICUS
Alles Vergängliche
Ist nur ein Gleichnis;
Das Unzulängliche,
Hier wird's Ereignis;
Das Unbeschreibliche.
Hier ist's getan;
Das Ewig Weibliche
Zieht uns hinan.
Totes les coses transitòries
només són paràboles;
la carència
esdevindrà malversament;
allò indescriptible
es realitzarà;
l'etern femení
ens portarà cap al cel.
diumenge, 7 de març del 2010
dilluns, 1 de març del 2010
diumenge, 28 de febrer del 2010
un flash de la pel·lícula...
Tot comença amb un llenç en blanc representat per un espai i unes parets netes.
L'espectador és veu amb l'obligació de participar de la proposta no pot restar passiu davant la pantalla.
Trenca amb l'estructura narrativa bàsica del cinema basada en els tres actes.
Parla sobre la universalitat de la música de Bach i la seva omnipotència. Una visió de la música de Bach que va des del s. XVII fins el XXI. La seva música abarca tots els estaments socials des de els substrats més humils fins aquells on la piràmide es va fent més petita. La música de Bach sobreviu a qualsevol entorn i soroll.
Subratllo el tractament del silenci en tot el film, el qual forma part de tota obra musical i al mateix temps és trencat per la pròpia música del compositor.
El títol es deu a un violinista que va escriure uns versos titulats "El silenci en el món abans de Bach", Portabella li va demanar permís per agafar el títol i ometre "en el món".
La proposta expressa la força del gran Déu de la música i fins hi tot en el títol deixa clar que abans d'ell no hi ha res- silenci-...
Frases a destacar:
"Sin Bach Dios quedaria disminuido"
"Sin Bach Dios seria un tipo de tercer orden"
"Bach és la unica cosa que nos recuerda que el mundo no és un fracaso y después de Bach Liszt és insoportable".
Us deixo amb aquesta seqüència precedida per un vaixell navegant pel riu que avança endavant, aquesta direcció és substituïda pel metro que veureu que entra en una estació i com si pugéssim al vagó ens trobem amb un grup de cellos interpretant el preludi de la suite núm 1. La direcció de la càmara ara és en moviment contrari, avança endarrera.
i és que on acaben les paraules comença la música...
L'espectador és veu amb l'obligació de participar de la proposta no pot restar passiu davant la pantalla.
Trenca amb l'estructura narrativa bàsica del cinema basada en els tres actes.
Parla sobre la universalitat de la música de Bach i la seva omnipotència. Una visió de la música de Bach que va des del s. XVII fins el XXI. La seva música abarca tots els estaments socials des de els substrats més humils fins aquells on la piràmide es va fent més petita. La música de Bach sobreviu a qualsevol entorn i soroll.
Subratllo el tractament del silenci en tot el film, el qual forma part de tota obra musical i al mateix temps és trencat per la pròpia música del compositor.
El títol es deu a un violinista que va escriure uns versos titulats "El silenci en el món abans de Bach", Portabella li va demanar permís per agafar el títol i ometre "en el món".
La proposta expressa la força del gran Déu de la música i fins hi tot en el títol deixa clar que abans d'ell no hi ha res- silenci-...
Frases a destacar:
"Sin Bach Dios quedaria disminuido"
"Sin Bach Dios seria un tipo de tercer orden"
"Bach és la unica cosa que nos recuerda que el mundo no és un fracaso y después de Bach Liszt és insoportable".
Us deixo amb aquesta seqüència precedida per un vaixell navegant pel riu que avança endavant, aquesta direcció és substituïda pel metro que veureu que entra en una estació i com si pugéssim al vagó ens trobem amb un grup de cellos interpretant el preludi de la suite núm 1. La direcció de la càmara ara és en moviment contrari, avança endarrera.
i és que on acaben les paraules comença la música...
dijous, 25 de febrer del 2010
Bach!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
El silenci abans de Bach - (22:10 Dissabte 27 febrer al 33)
EL SILENCI ABANS DE BACH
Producció: Films 59 / Pere Portabella
Direcció: Pere Portabella
Guió: Pere Portabella, Carles Santos i Xavier Albertí
Director de fotografia: Tomàs Pladevall
Intèrprets: Àlex Brendemühl (Camioner), Feodor Atkine (venedor de pisos), Christian Brembeck (J.S. Bach), Daniel Ligorio (F. Mendelssohn), Georg C. Biller (Thomaskantor), Thomanerchor Leipzig (Cor), Antonio Serrano (Acompanyant del camioner), Ferran Ruiz (Fill de Bach) i Georgina Cardona (Violoncel·lista)
El silenci abans de Bach és una aproximació a la música i a les disciplines i oficis que l'envolten a través de l'obra de Johann Sebastian Bach. Una mirada sobre les profundes relacions dramatúrgiques que existeixen entre imatge i música, de manera que no es concep aquesta última com un mer subratllat subsidiari de la imatge, sinó com a subjecte paritari del relat. Així que parteix d'una estructura musical prèvia. La banda sonora es nodreix de J. S. Bach, de dues sonates de F. Mendelssohn i un estudi de G. Ligeti, que creen una volta arquitectònica sota la qual transcorre la història de la pel·lícula. Un passeig pels segles XVIII, XIX i XXI de la mà de J.S. Bach.
divendres, 12 de febrer del 2010
Orff
SCHULWERK
Carl Orff va ser un compositor alemany autor del Mètode d'Ensenyament Musical: Orff-Schulwerk.
La base d'aquest mètode és el resultat d'un estudi de l'infant i el trinomi: ‹‹paraula, música i moviment››
Orff, va intentar donar idees a l'educador per col·laborar amb l'evolució natural dels seus alumnes, creant un sistema ampli.La seva idea s'allunyava d'un mètode tancat i rígit.
Un dels objectius importants del mètode és aconseguir la participació activa del nen mitjançant la utilització dels elements musicals i l'audició activa, per adquirir i desenvolupar gradulament la capacitat d'apreciar i comprendre la música.
Carl Orff parteix d'un sistema pedagògic del recitat i entonació de noms, frases,rimes, endevinalles i dites populars, fent veure al nen les característiques rítmiques del llenguatge.
Quan es recita o canta s'associen movimients corporals coordinats al text o es marca el ritme començant amb la rítmica corporal, amb la qual el cos del nen es transforma en un element percussiu, passant progresivament a la petita percussió i als instruments de so determinats.
La instrumentació Orff respon a las necessitats del nen: tocar un instrument, (expressió instrumental) i participar en grup (en la improvisació i creació).
Els esquemes rítmics estan formats de dos en dos i de quatre en quatre compassos, amb la finalitat d'aconseguir el sentit de la quadratura.
Utiliza exercicis d'eco, cànons melòdics, obstinats, etc.
L'entonació s'inicia amb l'interval de 3a menor i poc a poc es va ampliant fins a formar l'escala pentatònica.
En resum, podem dir que aquest mètode utilitza com a mitjà pel desenvolupament de l'activitat musical: la pràctica de recitatius, cants, execucions instrumentals, exercicis rítmics i desplaçaments corporals.
Carl Orff va ser un compositor alemany autor del Mètode d'Ensenyament Musical: Orff-Schulwerk.
La base d'aquest mètode és el resultat d'un estudi de l'infant i el trinomi: ‹‹paraula, música i moviment››
Orff, va intentar donar idees a l'educador per col·laborar amb l'evolució natural dels seus alumnes, creant un sistema ampli.La seva idea s'allunyava d'un mètode tancat i rígit.
Un dels objectius importants del mètode és aconseguir la participació activa del nen mitjançant la utilització dels elements musicals i l'audició activa, per adquirir i desenvolupar gradulament la capacitat d'apreciar i comprendre la música.
Carl Orff parteix d'un sistema pedagògic del recitat i entonació de noms, frases,rimes, endevinalles i dites populars, fent veure al nen les característiques rítmiques del llenguatge.
Quan es recita o canta s'associen movimients corporals coordinats al text o es marca el ritme començant amb la rítmica corporal, amb la qual el cos del nen es transforma en un element percussiu, passant progresivament a la petita percussió i als instruments de so determinats.
La instrumentació Orff respon a las necessitats del nen: tocar un instrument, (expressió instrumental) i participar en grup (en la improvisació i creació).
Els esquemes rítmics estan formats de dos en dos i de quatre en quatre compassos, amb la finalitat d'aconseguir el sentit de la quadratura.
Utiliza exercicis d'eco, cànons melòdics, obstinats, etc.
L'entonació s'inicia amb l'interval de 3a menor i poc a poc es va ampliant fins a formar l'escala pentatònica.
En resum, podem dir que aquest mètode utilitza com a mitjà pel desenvolupament de l'activitat musical: la pràctica de recitatius, cants, execucions instrumentals, exercicis rítmics i desplaçaments corporals.
dijous, 11 de febrer del 2010
Sergei Rachmaninoff ...alimentem l'esperit...
http://www.youtube.com/watch?v=U6YhqbgUEKQ
Després d'uns dies tant intensos, em refugio amb la música i comparteixo aquest refugi amb tots vosaltres...
dilluns, 8 de febrer del 2010
LANG LANG
http://www.youtube.com/watch?v=AUcD9VAjUnI
Lang Lang,
Pianista Xinès nascut l'any 1982. Un regal a l'ànima...
"El pianista chino Lang Lang interpretará uno de los principales papeles y supervisionará toda la música de la película de animación “Proyecto Chopin“, consagrado al compositor en el bicentenario de su nacimiento. La información es recogida por la agencia France Presse. Lang Lang, músico que participó en la gala de abertura del Año Chopin, anunció que su blog que hará una película en 3D sobre el compositor polaco.
La película será una co-producción internacional con lanzamiento previsto para el otoño de 2010 y mezclará personajes con marionetas. “Project Chopin” cuenta la historia de Anna y del primo Chip-chip en un viaje por la Europa de Chopin, a bordo de un piano volador y haciendo uso de un telescópio mágico. Los niños irán hasta Londres en busca del padre de la niña, un fabricante de juguetes que dejará Varsóvia para trabajar en una gran fábrica.Producido por los estudios Breakthru Films, premiada al mejor corto-metraje de animación en 2008 con “Pedro y el Lobo”, esta película tendrá una duración de 85 minutos y un presupuesto considerable de 4,4 millones de euros. La realización está al cargo de Adam Wyrwas, Martin Clapp e Marek Skrobecki."
Font: http://animacion.cinequo.com/lang-lang-chopin-3d/533/
Lang Lang,
Pianista Xinès nascut l'any 1982. Un regal a l'ànima...
"El pianista chino Lang Lang interpretará uno de los principales papeles y supervisionará toda la música de la película de animación “Proyecto Chopin“, consagrado al compositor en el bicentenario de su nacimiento. La información es recogida por la agencia France Presse. Lang Lang, músico que participó en la gala de abertura del Año Chopin, anunció que su blog que hará una película en 3D sobre el compositor polaco.
La película será una co-producción internacional con lanzamiento previsto para el otoño de 2010 y mezclará personajes con marionetas. “Project Chopin” cuenta la historia de Anna y del primo Chip-chip en un viaje por la Europa de Chopin, a bordo de un piano volador y haciendo uso de un telescópio mágico. Los niños irán hasta Londres en busca del padre de la niña, un fabricante de juguetes que dejará Varsóvia para trabajar en una gran fábrica.Producido por los estudios Breakthru Films, premiada al mejor corto-metraje de animación en 2008 con “Pedro y el Lobo”, esta película tendrá una duración de 85 minutos y un presupuesto considerable de 4,4 millones de euros. La realización está al cargo de Adam Wyrwas, Martin Clapp e Marek Skrobecki."
Font: http://animacion.cinequo.com/lang-lang-chopin-3d/533/
dimecres, 6 de gener del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)