No volem més vacances, ni volem cobrar més, ni treballar menys: tant sols poder fer la nostra feina ben feta.I és que la qualitat comença en poder atendre als grups d'una manera digna i amb unes condicions òptimes.
Això s'aconsegueix baixant les ràtios. No tenim 28,5 mans, boques i caps. I és que com podem individualitzar l'atenció i concretar necessitats amb aquests aforaments a les aules?Com podem transmetre un sistema de valors democràtics quan estem immersos en un sistema unidireccional i autoritari, on el diàleg pedagògic cada vegada queda més esmorteït per la pressió burocràtica?
Som professionals de l'educació i com a tals hem d'exigir-nos en la formació i en la implicació, però necessitem uns espais i unes condicions que ens ajudin a portar la nostra feina diària: què allò urgent no ens faci oblidar allò important!
No som una empressa i no ens hem de gestionar en termes econòmics empressarials per tant, no poden reduïr plantilles quan les aules es fan petites, quan les necessitats educatives creixen i quan les metodologies han canviat.
La societat ha d'entendre que millorar en educació és una inversió de futur. Cal exigir a la comunitat educativa però també cal posar-li fàcil!
Amb tot, continuaré apassionant-me...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada