dissabte, 17 d’abril de 2010

Article sobre educació

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/leer/escribir/elpepisoc/20091029elpepisoc_1/Tes/#

Interessant article, en el qual comparteixo molts punts de vista però...i l'educació artística? només sabem parlar de les àrees instrumentals? Com desenvolupem l'aprenentatge sensorial d'artística en aquestes edats?
Hi ha d'haver mestres especialistes que dominin la matèria, estiguin en formació continua i siguin conscients del que fan a les aules. Seria genial que un generalista dominés tots els àmbits i pogués aportar situacions d'aprenentatge d'una manera funcional i significativa en tots ells, però siguem realistes, això no passa i fer música pintant instruments o prement el play d'una audició que li agrada la mestra no porta enlloc.
I per tant, en aquest sentit no sóc flexible, cal donar el millor als nostres alumnes, amb qualitat i bons exemples i això passa perquè en el seu horari hi hagi unes sessions destinades a l'educació artística (plàstica o musical), portada a terme per especialistes. No he parlat de la psicomotricitat, però potser també caldria incloure'l en la reflexió.
Cal revindicar un lloc per l'art en els diàlegs educatius, en les reflexions pedagògiques, un diàleg amb fonament i el més important és que ens l'hem de creure i hem de fer que tota la comunitat educativa hi cregui...

Amb tot, em seguiré apassionant!

2 comentaris:

  1. Llegint l'article m'ha fet venir al cap algunes escenes de quan impartia Infantil... alguns nens tenen una predisposició o motivació innata pels aprenentatges de la lectura i l'escriptura, és per ells una porta nova a la interpretació del món que estan construint.
    El que realment és fa en un aula d'infantil és acompanyar els nanos en el seu descobriment de les relacions i realitats que els envolten. Propostes academicistes d'avançament d'aprenentatges són una llosa per un treball ben fet a parvulari. Dins aquestes propostes avançadores no puc deixar d'incloure les relacionades amb l'art. Sembla estar de moda tractar o treballar l'art i els artistes com a base del desenvolupament de la sensibilitat artística, aquests treballs volen ser un eix vertebrador que acaba convertint-se en un llistat de propostes per acabar practicant algunes tècniques d'expressió plàstica ( “el currículum ajuda força a aquesta visió). La sensibilització per la bellesa és un gran repte en aquests moments on prima en el entorn dels nens propostes simplistes, infantilitzades i en molts casos d'una qualitat ínfima. Mostrar als nens les possibilitats de gaudi i desenvolupament personal que té qualsevol proposta artística hauria de ser l'objectiu a perseguir, per fer-ho cal fer propostes variades i de qualitat buscant que l'art o una percepció estètica no sigui una matèria tancada i passi a ser veritablement part d'aquestes persones que s'estan creant a elles mateixes.
    Com deia l'anyorat Makinavaja:
    “en un mundo podrido y sin ética, a las personas sensibles solo les queda la estética”.

    ResponElimina
  2. ...Tens una visió molt oberta i amplia i això és el que hauria de ser en realitat, tot i que tampoc cal oblidar les tècniques d'expressió plàstica que en certa manera treballades des de la sensibilitat i d'una manera sensorial obren un univers de creativitat i interpretació en els alumnes.
    Tens raó en que tot s'acaba reduïnt en un llistat de propostes que obliden l'ambició del desenvolupament creatiu i del sentit crític, però això també passa per la falta de formació d'algunes matèries. I és que des de la nostra posició de docents ens hem d'exigir el domini i el coneixement d'aquestes àrees que la gran majoria categoitza de segones per aquesta manca de coneixement.
    Tot això també passa perquè l'escola es posicioni per aquesta opció, hi cregui i la porti a terme amb professionalitat.
    Els que ens dediquem a l'educació artística, sempre hem d'estar justificant la importància del seu desenvolupament i ens agafem a raonaments que la gran massa consideri com a "importants", per exemple: ajuden a desenvolupar el pensament matemàtic, a treballar la lecto-escriptura... i és que amb aquests arguments se'ns posa el camí fàcil.
    Si tothom tingués sensibilitat artística i coneixement estètic, potser tot plegat seria més fàcil i no caldrien aquest tipus d'arguments...

    ResponElimina