Curs Orff- Música i dansa en l'educació. Dia ii: viure, experimentar i crear per aprendre

Avui em quedo amb:

- torno a repetir de cognitive reflective/affective learning
- no és un mètode, és un enfocament, una filosofia. Els materials publicats tenen propostes anomenades models, que no presenten una seqüènciació cronològica didàctica.
- un nom tant o més important que K. Orff: Gunild Keetman
- no ens quedem només amb l'instrumental, també amb el moviment i la paraula
- ara mateix aplicaria l'activitat: Unired colors of Vivaldi


He preguntat per l'avaluació. La Verena ha contestat que en l'àmbit més formal i burocràtic utilitzen barems però mai suspenen a ningú. És molt difícil avaluar la creativitat. S'avalua segons el nivell i el progrés individual, per tant tenen en compte el punt de partida.
Els continguts s'intel·letualitzen després d'uns anys de vivències, experiències, creacions...
Ha explicat que en l'Institud tenen un grup de control, el qual es comparat amb un altre grup que aprèn d'una manera més sistemàtica i rebent el llenguatge musical sense treball sensorial.
Diu que ens els primers anys aquest grup destaca per sobre l'altre però en el moment en el que al grup de control se li presenten els conceptes, aquests alumnes són capaços d'aplicar-los i de FER MÚSICA, cosa que l'altre grup no, ja que presenta llacunes.
Diu que la lectura i l'escriptura en el grup de control se supera amb facilitat a causa de tot el treball previ que hi ha hagut en els primers anys.

Queda pendent preguntar per la gradació o criteri en el qual es van treballant els continguts sensorialment i com s'intel·lectualitzen...


amb IKo, Iko: una cançó que ens explica l'escissió de les tribus indies Mardi Gras...
hem creat una desfilada...
per saber-ne més: http://en.wikipedia.org/wiki/Iko_Iko#Recording_history