un flash de la pel·lícula...

Tot comença amb un llenç en blanc representat per un espai i unes parets netes.
L'espectador és veu amb l'obligació de participar de la proposta no pot restar passiu davant la pantalla.
Trenca amb l'estructura narrativa bàsica del cinema basada en els tres actes.
Parla sobre la universalitat de la música de Bach i la seva omnipotència. Una visió de la música de Bach que va des del s. XVII fins el XXI. La seva música abarca tots els estaments socials des de els substrats més humils fins aquells on la piràmide es va fent més petita. La música de Bach sobreviu a qualsevol entorn i soroll.
Subratllo el tractament del silenci en tot el film, el qual forma part de tota obra musical i al mateix temps és trencat per la pròpia música del compositor.
El títol es deu a un violinista que va escriure uns versos titulats "El silenci en el món abans de Bach", Portabella li va demanar permís per agafar el títol i ometre "en el món".
La proposta expressa la força del gran Déu de la música i fins hi tot en el títol deixa clar que abans d'ell no hi ha res- silenci-...


Frases a destacar:

"Sin Bach Dios quedaria disminuido"
"Sin Bach Dios seria un tipo de tercer orden"
"Bach és la unica cosa que nos recuerda que el mundo no és un fracaso y después de Bach Liszt és insoportable".

Us deixo amb aquesta seqüència precedida per un vaixell navegant pel riu que avança endavant, aquesta direcció és substituïda pel metro que veureu que entra en una estació i com si pugéssim al vagó ens trobem amb un grup de cellos interpretant el preludi de la suite núm 1. La direcció de la càmara ara és en moviment contrari, avança endarrera.

i és que on acaben les paraules comença la música...