dissabte, 17 de juliol del 2010

ni amb/ ni sense

5 comentaris:

  1. La canción más hermosa del mundo >>

    http://www.goear.com/listen/0955a93/la-canci%C3%B3n-m%C3%A1s-hermosa-del-mundo-joaquin-sabina-y-pablo-milanes

    ResponElimina
  2. Has escoltat el disc "Entre todas las mujeres"? Són diverses veus de dona cantant Sabina; molt xulo!

    ResponElimina
  3. conec les teves propostes...
    tu que ets poeta, que en penses de la seva poesia?

    ResponElimina
  4. no en sé d'escriure poemes, però gràcies!

    m'agrada la poesia de les seves cançons, la que escriu no tant... les paraules, amb la música, volen, creen aquest espai intermig tan misteriós, tan màgic. ell ho aconsegueix en moltes cançons, i m'atrapa. l'he vist 5 vegades i no me'n cansaria, tot i que l'últim disc pse pse... :)

    diu que viu un període de felicitat domèstica que no l'inspira... tu creus que només valen les cançons tristes? potser en el seu cas és també el personatge. no m'agraden, a mi, les etiquetes, perquè a diferència de la roba, aquestes semblen que no es puguin treure...

    ResponElimina
  5. sovint una etiqueta és fruit d'un prejudici, també d'una manera d'interpretar la vida.
    les persones necessitem seguretat i aquesta ens ve donada per l'ordre, un ordre que tendeix a classificar-ho tot. Suposo que les etiquetes s'originen en aquest context.
    és difícil canviar una etiqueta, potser perquè la societat és còmoda i no fa l'esforç de percebre més enllà o no es sensibilitza amb l'individu que la porta, potser perquè és una manera de sentir-se segura i tenir el control.
    Hi ha qui aprofita aquests fets per amagar la seva personalitat darrera un personatge, ja sigui per mecanismes de defensa o per aconseguir un estatus intel·ligent que ven imatge
    recordo que quan anava l'escola tots teníem un rol i una etiqueta, ara aquella etiqueta que determinava el futur de tots ha canviat per qui ha lluitat per aquest canvi,alguns se la van creure i se la van quedar
    Pel que fa la inspiració, crec en aquella frase: "que m'atrapi treballant"
    Una persona pot trobar-se més propera a la creació en estats emocionals extrems, però no necessariament han de ser de tristos, també poden ser d'eufòria, o no...
    en el cas del Sabina, el veig bastant coherent...
    les paraules amb la música agafen una força espectacular, el cinema amb la música penetra en les emocions més amagades...
    la música per la música...

    ResponElimina