SCHULWERK
Carl Orff va ser un compositor alemany autor del Mètode d'Ensenyament Musical: Orff-Schulwerk.
La base d'aquest mètode és el resultat d'un estudi de l'infant i el trinomi: ‹‹paraula, música i moviment››
Orff, va intentar donar idees a l'educador per col·laborar amb l'evolució natural dels seus alumnes, creant un sistema ampli.La seva idea s'allunyava d'un mètode tancat i rígit.
Un dels objectius importants del mètode és aconseguir la participació activa del nen mitjançant la utilització dels elements musicals i l'audició activa, per adquirir i desenvolupar gradulament la capacitat d'apreciar i comprendre la música.
Carl Orff parteix d'un sistema pedagògic del recitat i entonació de noms, frases,rimes, endevinalles i dites populars, fent veure al nen les característiques rítmiques del llenguatge.
Quan es recita o canta s'associen movimients corporals coordinats al text o es marca el ritme començant amb la rítmica corporal, amb la qual el cos del nen es transforma en un element percussiu, passant progresivament a la petita percussió i als instruments de so determinats.
La instrumentació Orff respon a las necessitats del nen: tocar un instrument, (expressió instrumental) i participar en grup (en la improvisació i creació).
Els esquemes rítmics estan formats de dos en dos i de quatre en quatre compassos, amb la finalitat d'aconseguir el sentit de la quadratura.
Utiliza exercicis d'eco, cànons melòdics, obstinats, etc.
L'entonació s'inicia amb l'interval de 3a menor i poc a poc es va ampliant fins a formar l'escala pentatònica.
En resum, podem dir que aquest mètode utilitza com a mitjà pel desenvolupament de l'activitat musical: la pràctica de recitatius, cants, execucions instrumentals, exercicis rítmics i desplaçaments corporals.
Carl Orff va ser un compositor alemany autor del Mètode d'Ensenyament Musical: Orff-Schulwerk.
La base d'aquest mètode és el resultat d'un estudi de l'infant i el trinomi: ‹‹paraula, música i moviment››
Orff, va intentar donar idees a l'educador per col·laborar amb l'evolució natural dels seus alumnes, creant un sistema ampli.La seva idea s'allunyava d'un mètode tancat i rígit.
Un dels objectius importants del mètode és aconseguir la participació activa del nen mitjançant la utilització dels elements musicals i l'audició activa, per adquirir i desenvolupar gradulament la capacitat d'apreciar i comprendre la música.
Carl Orff parteix d'un sistema pedagògic del recitat i entonació de noms, frases,rimes, endevinalles i dites populars, fent veure al nen les característiques rítmiques del llenguatge.
Quan es recita o canta s'associen movimients corporals coordinats al text o es marca el ritme començant amb la rítmica corporal, amb la qual el cos del nen es transforma en un element percussiu, passant progresivament a la petita percussió i als instruments de so determinats.
La instrumentació Orff respon a las necessitats del nen: tocar un instrument, (expressió instrumental) i participar en grup (en la improvisació i creació).
Els esquemes rítmics estan formats de dos en dos i de quatre en quatre compassos, amb la finalitat d'aconseguir el sentit de la quadratura.
Utiliza exercicis d'eco, cànons melòdics, obstinats, etc.
L'entonació s'inicia amb l'interval de 3a menor i poc a poc es va ampliant fins a formar l'escala pentatònica.
En resum, podem dir que aquest mètode utilitza com a mitjà pel desenvolupament de l'activitat musical: la pràctica de recitatius, cants, execucions instrumentals, exercicis rítmics i desplaçaments corporals.
Felicitats pel bloc, molt bona iniciativa.
ResponEliminaAfageixo una reflexió: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=695869&idseccio_PK=1026