En el silenci obscur d’unes parpelles closes que tanca l’Univers en el meu esperit, la música s’enlaira. Talment, en l’alta nit, puja fins als estels el perfum de les roses.
Ella, divina música!, en el meu cor petit fa cabre l’infinit, trencades les rescloses, i se m’emporta lluny dels Nombres i les Coses, més enllà del desig, quasi fins a l’oblit.
Com les algues que avancen en el pit de les ones entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones, jo vaig música endins, voluptuosament.
I mentre el món es perd, adormit en la platja, jo somio, perdut en l’estreta salvatge dels llavis de l’escuma i dels braços del vent.
... la genialitat en gran part també està en l'encert teu d'escriure aquesta poesia en aquesta entrada...(per cert he vist el teu projecte art per la finestra...)
El secret de gaudir amb tots els sentits...
ResponElimina...d'una proposta sublim...
ResponEliminaEn el silenci obscur... (MÀRIUS TORRES)
ResponEliminaLa musique souvent me prend comme une mer!
Baudelaire
En el silenci obscur d’unes parpelles closes
que tanca l’Univers en el meu esperit,
la música s’enlaira. Talment, en l’alta nit,
puja fins als estels el perfum de les roses.
Ella, divina música!, en el meu cor petit
fa cabre l’infinit, trencades les rescloses,
i se m’emporta lluny dels Nombres i les Coses,
més enllà del desig, quasi fins a l’oblit.
Com les algues que avancen en el pit de les ones
entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones,
jo vaig música endins, voluptuosament.
I mentre el món es perd, adormit en la platja,
jo somio, perdut en l’estreta salvatge
dels llavis de l’escuma i dels braços del vent.
uo! gEnIaL!!!
ResponEliminano puc dir res més!
Clar, com que és de les teves terres... ;)
ResponElimina... la genialitat en gran part també està en l'encert teu d'escriure aquesta poesia en aquesta entrada...(per cert he vist el teu projecte art per la finestra...)
ResponElimina