dimecres, 30 de desembre del 2009

7a de Bruckner i Celidibache

el 2n moviment...(un regal a la vida...)

  1. http://www.youtube.com/watch?v=QzyFmZXrUy8&feature=related
  2. http://www.youtube.com/watch?v=iuyKToMcx7s&feature=related
  3. http://www.youtube.com/watch?v=p7p816GpIdA&feature=related
  4. http://www.youtube.com/watch?v=qZ2ifC_eNs0&feature=related
  5. http://www.youtube.com/watch?v=vwta1yv5784&feature=related

Celidibache (director d'orquestra romanès 1912- 1996, també va estudiar filosofia i matemàtiques) creava les millors condicions perquè cada concert fos una experiència transcendental. Pensava que la música gravada no podia aportar aquesta experiència i per aquest motiu evitava qualsevol enregistrament.

dissabte, 21 de novembre del 2009

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

...i és que és tant necessari dominar la capacitat de comunicar-nos!

Dominar el saber no ens assegura poder-lo transmetre. De vegades, qui més sap, més li costa exterioritzar allò que sap ja que ha de tenir la facilitat d'acotar, ordenar i reduir els coneixements perquè l'oient pugui rebre d'una manera ordenada i clara els continguts que li són exposats.
D'altra banda quan no dominem allò que volem transmetre tenim el perill de bloquejar-nos perquè no ens sentim segurs del nostre discurs, per aquest motiu, cal preparar-lo i ordenar-lo.
Hi ha qui té una gran habilitat comunicativa, i social (el conegut "dot de gent") i curiosament, no li cal uns grans coneixements ni un quoficient intel·lectual virtuós, ja que l'habilitat social li atorga una gran credibilitat en el seu discurs.

En resum, ja sigui per una raó o una altra, vull posar de manifest la importància de la competència comunicativa (discurs, comunicació no verbal, empatia, tons de veu...) com un element essencial i bàsic per tota situació vital i sobretot educativa.

Si entrem en el terreny de l'art...
Un artista ha de tenir aquesta competència davant la manifestació artística que proposa ja que aquesta ha de commoure l'espectador, l'oient, el lector...i quan dic commoure em refereixo a que d'alguna manera ha de canviar alguna cosa a dins seu, ha de fer-lo reaccionar, pensar, sentir, emocionar de la mateixa manera que una persona ens fa vibrar en el seu discurs...

dijous, 5 de novembre del 2009

Somewhere over the rainbow



una lletra especial...

amb una veu especial...

bona nit...

divendres, 30 d’octubre del 2009

ulls i mirades

Mozart...
Soave sia il vento
Tranquilla sia l'onda
Ed ogni elemento
Benigno risponda
Ai nostri desir
(aquí hi ha ulls que miren)
http://www.youtube.com/watch?v=6Wi7UsXW1As

dijous, 22 d’octubre del 2009

Dvorák

Avui ha estat un regal poder escoltar el quartet de Dvorák op. 96 en Fa, especialment el temps lent...us el recomano... si sou membres de l'Spotify el trobareu!
...aquests moments et confirmen que la vida val la pena...

dimecres, 21 d’octubre del 2009

la tècnica/ art/ desvirtuosisme/ i música

...avui reflexionava en veu baixa...

si penso des de la prespectica de l'art en matèria musical, plantejaria la tècnica com un servei que l'intèrpret o fins hi tot el compositor té al seu abast per desenvolupar el seu discurs. Per tant, recollint alguna idea de la classe anterior, m'atreviria a dir que la tècnica forma part de l'art i l'artista sempre hi quan sigui un mitjà, una eina d'ajuda, de coneixement de l'obra i dels elements que la composen o que la composaran i per tant crec que és necessària.
Una intepretació sempre pot tenir diferents visions (la històrica, la contemporània, la personal...) dependrà del context on la situem i la intenció que li volguem donar. La tècnica ens pot ajudar a l'hora d'entendre el discurs plantejat i executar-lo. Podem posar molta sensibilitat en la creació o interpretació d'una obra però sinó tenim els elements tècnics necessàris potser no tindrem la capacitat de poder-la tocar, ja sigui pel nivell de dificultat o pel nivell de comprensió. A la inversa, si jo em limito a començar i acabar una partitura i la meva execució és implecable, el resultat serà un exercici de virtuosisme implecable i sorprenen, però no hauré emocionat.
Dit tot això, potser el plantejament seria parlar de l'equilibri entre la tècnica i la sensibilitat.
Davant aquesta reflexió, hem parlat d'art, d'educació artística, però... i l'artista? què el defineix?

L'altra qüestió que em plantejava, molt diferent que l'anterior, és la següent:

Avui dia ens trobem davant la idea de desvirtuosisme, és a dir, reinterpreto una obra, sense tenir en compte, ni el context, ni el missatge, ni el llenguatge del compositor, ni la tècnica. Aquestes reinterpretacions arriben a ser creacions? Són excuses a la fugida de les muses? Cal fer una neointerpretació de La Flauta màgica de Mozart, canviant la intrumentació, el lirisme? O potser podem agafar el libretto i plantejar un nou discurs musical? Fins a quin punt cal respectar una obra?

què en penseu?