dimecres, 7 de juliol del 2010

Curs Orff- Música i dansa en l'educació. Dia III: instruments i recursos

em quedo:
- amb un munt de recursos i activitats per plantejar i donar-hi voltes
- amb propostes diverses de procés musical creatiu

i em plantejo:

parlen del que és "més natural" per un nen/a... i jo dic: en quins critèris ens basem quan parlem d'un entorn natural? d'una melodia natural? d'una obra propera? quan són petits no han estat canonitzats per cap corpus acadèmic. La naturalitat no serà un concepte que sobrevalorem des de la nostra posició social i cultural?
Podem parlar de naturalitat o de proximitat (per proximitat em referèixo a tots aquells patrons que per la sencillesa que presenten poden mostrar-se més accessibles als petits)però potser no cal fer-ne una bandera: tenim prejudicis que no ens deixen transgredir aquests patrons considerats naturals, però els petits han d'escoltar Schönberg o Taverna Bech o Eugène Ysaÿe, i més!
El que si que cal valorar són les possibilitats de l'individu d'aprendre quelcom segons la seva edat madurativa, perquè és aquesta la que ens dirà si un alumne està preparat per assimilar, entendre i valorar les propostes treballades...

2 comentaris:

  1. Gràcies per compartir els apunts, pensaments i preguntes que et van sorgint; gairebé farem el curs i tot!

    ResponElimina
  2. ostres I., he pensat molt amb vosaltres, sobretot avui! m'hagués agradat que haguéssiu fet el curs... perquè...SUPER...ara sí!...ja parlarem

    ResponElimina